Els dos costats de la medalla de règim de Castro

que es diu, és imprescindible recordar que el règim de Castro sempre ha estat en una posició d’autodefensa a causa de la constant amenaça de la seva inversió resultant des d’un traç fomat per la CIA. A més, la invasió perduda de la badia de porcs a l’abril de 1961 il·lustra la voluntat de l’imperialisme nord-americà per liquidar Fidel Castro i el seu règim per la força militar, amb la complicitat dels elements més retrògrads de la societat cubana. Hauria estat el mateix destí del mateix destí per al president de Reforma de Guatemala, Jacob Arbenz, el 1954 i que també va ser el del president xilè Salvador Allende el 1973. En aquestes circumstàncies, no hi ha cap raó per sorprendre’s que Fidel Castro estava habitat per un fort sentit d’inseguretat que el va portar a la desviació de qualsevol que no va retardar cegament els diktats del seu govern. Són circumstàncies atenuants que no fan la brutalitat del seu règim, sinó que probablement expliquen el seu comportament abusiu als dissidents entre els seus conciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *