L’elecció ideal del cònjuge a les manuals conjugals catòlics a França a la moderna – Perseus

demografia històrica Anals 1998, pàg. De 7 a 23

L’elecció del cònjuge ideal en manuals catòlics conjugals a França en els temps moderns

per agnès Walch

vint anys, Jean-Louis Flandrin, que dóna suport Alguns manuals de confessors i teòlegs van destacar les contradiccions entre la moral cristiana i la pràctica secular de les relacions familiars en els temps moderns. També va mostrar quant sobre el tema de l’amor conjugal, les actituds mentals populars es van unir a les de clergues en una condemna a la Passió (Flandrin, 1976). Va suggerir una interacció entre l’esfera civil i l’esfera religiosa. De fet, en una societat profundament imprimosa de sagrada, on el pes de l’Església catòlica és preponderant, la dimensió religiosa del matrimoni no es pot ocultar: constitueix un aspecte important de la cultura i per determina en part les actituds davant de la vida. No obstant això, els estudis s’han interessat en la llei matrimonial i els comportaments demogràfics1, però menys en el discurs dels clergues. Ara, el matrimoni cristià, monogàmic i indissoluble, va romandre la norma que ens va familiaritzar en un passat proper, va anar acompanyat d’un discurs explicatiu que recolzava la seva demostració sobre els principals arguments espirituals. La investigació els ha perdut en gran mesura, tot i que ofereixen informació valuosa sobre les normes vigents a l’antiga societat i el seu ideal religiós.

A partir del segle XVII, les conductes familiars i matrimonials cauen dins de l’abast de les preocupacions dels homes de l’església que expliquen les regles i proposen les finalitats2. En el seu catecisme de matrimoni en 1732, l’arquebisbe de Sens, Languet de Gergy, recorda als fidels que la primera raó “que cal proposar quan volem casar-se” és “per santificar orgull i fer la seva salvació vivint en pau en la por de Déu amb una persona que pot ajudar “. Els cònjuges tenen la tasca de “construir mútuament mútues, per obtenir un a l’altre els béns reals que són els de gràcia i salvació, per ajudar en la pietat i el servei de Déu, viure junts en pau, per competir amb el comú la ment comuna de la seva família “(Cabrisseau, 1737). Les apostes són de grandària ja que és, ni més ni menys, de la vida eterna. D’aquesta elecció depèn de la salvació o la condemna. Com trobar la persona perfecta que l’ajudarà a guanyar el cel? Quines qualitats hauria de tenir? Com fer una elecció que no hem de penedir-nos? El tema de l’elecció del cònjuge es desenvolupa a França des de la dècada de 1640. Si els catequistes i els predicadors no obliden, passant per tractar la pregunta (París, 1975 i Sicard, 1979), Moralistes i “P>

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *